aprendre a escriure

Per començar aquesta redacció, he de dir que em costa recordar com i quan vaig aprendre a escriure, Però tinc una germana petita de 6 anys, i gràcies a ella i a les coses que m’explica de l’escola em venen difusos records sobre la meva infantesa escolar.

Segons el que puc recordar, crec que la meva primera aproximació a l’escriptura va ser resseguint les cinc vocals. Més tard, quan vam començar a treballar les consonants, practicàvem amb la típica activitat de resseguir les lletres dels nostres noms. Recordo també el fet que al començament escrivia només amb lletres majúscules (suposo que així ens van ensenyar). Algunes de les activitats que realitzàvem eren: escriure els números que apareixien amb símbols però amb lletres, escriure al costat d’uns quadres pintats de diferents colors, el nom de cada color...Els dictats, per suposat, hi dominaven gran part de les classes de llengua.

En definitiva, penso que vaig aprendre a escriure amb activitats i mètodes tradicionals, res innovadors. Per tant podria dir que sí, que m’han servit per aprendre a escriure, però potser ho podria haver aprés de igual manera (o fins i tot de manera més motivadora i interessant) a partir d’unes altres activitats que no fossin tant repetitives a les de sempre.

Avui dia puc dir que em sento una escriptora competent en el català i el castellà, i també força competent en l’anglès. Jo no penso que aprendre a la vegada altres idiomes dificulti l’aprenentatge de l’escriptura, únicament pot alentir aquest procés, ja que, per exemple, en el català i el castellà hi trobem bastants semblances a l’hora d’escriure certes paraules, però amb l’anglès si que hi trobem molta diferència i això pot provocar confusions en algunes alumnes. Però el saber no ocupa lloc, i si des de tant petits comencem a aprendre a escriure i aprenem una segona llengua és per alguna cosa, i és per què es pot i a més és positiu. Personalment, em sento feliç d’haver estudiat en el meu cas tres llengües des de ben petita (català, castellà i anglès), doncs gràcies a aquest fet he aconseguit amb 18 anys el títol d’anglès First Certificate i puc mantenir conversacions orals i escrites en tres idiomes diferents. Potser si no hagués estudiat anglès alhora que les altres llengües el procés d’escriptura m’hagués resultat més senzill, però l’esforç al cap del temps ha valgut la pena.
Des del meu punt de vista, l'escriptura sempre s'ha abordat a l'escola amb el "modelatge", és a ir, el professor davant la pissarra escriu lletres majúscules i minúscules i els alumnes les copien, i repetint aquest procés al final aprenen. Avui dia, penso que la base per dur a terme un bon aprenentatge de qualsevol cosa és captar la curiositat dels alumnes per allò que s'ha d'aprendre, motivant-los. Una bona activitat que personalment portaria a terme seria comparar la manera d'escriure amb la manera de parlar; és a dir, fer-los entendre que quan parlem, hem de fer parades per a respirar i no ofegar-nos, i que de la mateixa manera passa quan escrivim, però a l'escripura aquestes parades es fan amb comes i punts. També seria una bona idea analitzar textos breus i senzills sobre temes que els hi agradin, per poder veure com és que hi ha paraules que comencen en majúscules (noms de persona, ciutats...). Des de la meva opinió qualsevol activitat que desperti la seva curiositat serà adequada. 

A la imatge, la meva germana Iona, qui em fa recordar la meva
infantesa escolar i personal i amb qui puc "fer de mestre" cada dia.