Un cop finalitzada aquesta assignatura,
considero pensant tot el que ja vaig posar de manifest en la meva primera
redacció a aquest blog. Em considero competent com a escriptor, i respecte les altres
llengües i la seva repercussió envers l’aprenentatge de l’escriptura penso
exactament el mateix.
Però sí que hi ha un aspecte sobre el
qual he aprés i ja puc profunditzar una mica més, i és com l’escola hauria d’abordar
l’ensenyament/aprenentatge de l’escriptura. En primer lloc, he pogut comprovar
al llarg de la carrera la utilitat de les seqüències didàctiques per a ensenyar
i aprendre a escriure. En primer lloc, cal crear un objectiu discursiu, que
sigui motivador i cridi l’atenció dels alumnes. L’objectiu pot estar consensuat
amb els alumnes, penso que és positiu que entre mestre i alumnes es decideixi
que es vol fer. No cal oblidar-se, però, de marcar un objectius específic, per
què els alumnes tinguin clar què és el que han d’aprendre.
El treball cooperatiu durant les
seqüències didàctiques té un paper clau; promou la reflexió metalingüística,
aprendre dels altres, aprendre a escoltar i a donar la pròpia opinió, compartir
estratègies...
L’avaluació de totes les activitats ha
de tenir una funció formativa i orientadora, per tal de promoure una
autoregulació de l’aprenentatge.
El mestre té un paper fonamental; tot
i que són es propi alumnes els que per si mateixos van construint el seu propi
aprenentatge, el mestre té una funció de guia i ajudant, d’observar durant la
seqüència quins coneixements es van assolint i sobre els quals cal aprofundir.
Per tant, el meu paper, és essencial. I tinc moltíssimes ganes de poder portar a la pràctica la meva funció, la qual penso que ja estic força preparada per dur-la a terme.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada