enllaços voki

Yo como estudiante de lenguas

Cuando pienso en mí como estudiante de lenguas, inevitablemente me viene a la cabeza los años que he estado estudiando inglés fuera de la escuela, desde bien pequeña. Empezó siendo un “refuerzo”, puesto que en el colegio me costaba mucho seguir con la clase de inglés. Pero poco a poco me fue gustando muchísimo la lengua, y sentir que era capaz de mantener una conversación en un idioma inusual para mi me enorgullecía y me motivaba (y así sigue siendo) a querer mejorar y continuar aprendiendo.

He escogido esta fotografía, en la cual aparezco cumpliendo uno de mis sueños. Cuando cumplí los 18 años, mi madre me regaló un viaje a Londres para las dos, junto con las entradas del musical Cabaret para ver allí. Fue una experiencia increíble, poder estar allí, viendo lo que más me gusta que es la danza y poder disfrutar de ello en inglés. Me encantó y no tengo la menor duda que en cuanto tenga la oportunidad repetiré.

Esta foto también significa para mi esfuerzo, puesto que empecé a trabajar en cuanto tuve edad para poder pagarme mis clases de inglés y seguir aprendiendo. Significa también alegría, pues la directora de la escuela donde tanto tiempo había estado estudiando, acabo proponiéndome ser profesora de niñas pequeñas en la misma escuela. De esa manera, aparte de ahorrarme el dinero de mis clases, comencé a ser una profesora de verdad.

Què són per a mi les llengües?

Les langues sont une occasion d'apprentissage depuis tous les points de vue. Nous permettent connaître des personnes, nouvelles habitudes, modèles de vie différente, nous permettent prendre conscience de la pluralitée qu’ il y a au monde. En définitive, les langues sont des éléments que enrichissent notre culture personnelle.

M'enchante faire cette réflexion de quoi est-ce que sont pour moi les langues. Je sais trois idiomes: l'espagnol, le catalan et l'anglais. Me sens fortunée de pouvoir dire que je parle trois langues différentes, parce que je pense que si maintenant même partît à n'importe quel autre pays, où se parlât pour exemple la langue anglaise, il aurait moulue plus facilité à l'heure de me communiquer avec autres personnes et, donc, il serait très plus ouverte à cette occasion d'apprentissage de que j’ai parlé au début que quelqu'un qui arrive sans comprendre rien de l'idiome (même si ne veut pas dire que ce fait toujours soit ainsi).

À plus, depuis petite m'ont fasciné les idiomes que je ne connaissait pas. Toujours m'a plu étudier anglais, et aussi les peu heures que j’ai fait allemand au lycée et français à  le université. M'enchanterait apprendre plus idiomes... et le ferai!

Mon conseil pour ces personnes que lui les coûte autant se mettre à apprendre une nouvelle langue, déjà soit pour le temps, pour  l’argent, ou simplement pour qu'ils pensent que cela ne se son point fort est que si ont l'occasion se passent une saison à un autre pays. Sans tête dirige de doute est la meilleure façon d'apprendre une autre langue. Et sinon y voulez aller seulement, ne vous souciez.... je vous accompagne!!

He escollit aquesta foto (que personalment m’agrada molt) per què mostra la unió entre les persones, persones diferents. En la diversitat hi és la riquesa, i les llengües poden arribar a ser molt importants per entendre aquest concepte .

Recursos utilitzats per escriure el text en un idioma poc conegut per a mi, en aquest cas, el francès:

En primer lloc, he escrit en català les idees sobre les que volia parlar. Després, amb l’ajuda d’Internet i d’un diccionari francès he anat creant les frases. M’ha resultat difícil traduir algunes paraules i saber com fer algunes construccions, i amb això m’ha ajudat una companya que va fer francès a Batxillerat i sabia resoldre’m alguns dels meus dubtes. 

significat del meu nom

El nom de Paula prové del nom llatí paulus, que significa petit, poc, dèbil, humil. 

Segons les informacions que he trobat, el nom de Paula fa referència a una persona molt tímida, que a vegades tracta d'amagar la seva timidesa sota una màscara d'autoritarisme. És una persona molt treballadora, però poc creativa. Necessita estar envoltada dels seus i tenir la seva aprovació en les decisions importants de la seva vida. No és gens rencorosa, sinò que perdona amb facilitat a tot aquell que li fa mal. 

En el tema de l'amor, Paula és una persona que es guia més pels seus sentiments que per la lògica o la raó. Això la porta a tenir decepcions amoroses freqüentment.

Paula en altres idiomes:

Anglès: Pauline, Polly, Pollie, Pauleen

Italià: Paola

Francés: Paule, Paulette

Euskera: Pauli

Paula en àrab: 

Paula en xinès: 

aprendre a escriure II

Un cop finalitzada aquesta assignatura, considero pensant tot el que ja vaig posar de manifest en la meva primera redacció a aquest blog. Em considero competent com a escriptor, i respecte les altres llengües i la seva repercussió envers l’aprenentatge de l’escriptura penso exactament el mateix.

Però sí que hi ha un aspecte sobre el qual he aprés i ja puc profunditzar una mica més, i és com l’escola hauria d’abordar l’ensenyament/aprenentatge de l’escriptura. En primer lloc, he pogut comprovar al llarg de la carrera la utilitat de les seqüències didàctiques per a ensenyar i aprendre a escriure. En primer lloc, cal crear un objectiu discursiu, que sigui motivador i cridi l’atenció dels alumnes. L’objectiu pot estar consensuat amb els alumnes, penso que és positiu que entre mestre i alumnes es decideixi que es vol fer. No cal oblidar-se, però, de marcar un objectius específic, per què els alumnes tinguin clar què és el que han d’aprendre.

El treball cooperatiu durant les seqüències didàctiques té un paper clau; promou la reflexió metalingüística, aprendre dels altres, aprendre a escoltar i a donar la pròpia opinió, compartir estratègies...

L’avaluació de totes les activitats ha de tenir una funció formativa i orientadora, per tal de promoure una autoregulació de l’aprenentatge.

El mestre té un paper fonamental; tot i que són es propi alumnes els que per si mateixos van construint el seu propi aprenentatge, el mestre té una funció de guia i ajudant, d’observar durant la seqüència quins coneixements es van assolint i sobre els quals cal aprofundir. 

Per tant, el meu paper, és essencial. I tinc moltíssimes ganes de poder portar a la pràctica la meva funció, la qual penso que ja estic força preparada per dur-la a terme.

aprendre a escriure

Per començar aquesta redacció, he de dir que em costa recordar com i quan vaig aprendre a escriure, Però tinc una germana petita de 6 anys, i gràcies a ella i a les coses que m’explica de l’escola em venen difusos records sobre la meva infantesa escolar.

Segons el que puc recordar, crec que la meva primera aproximació a l’escriptura va ser resseguint les cinc vocals. Més tard, quan vam començar a treballar les consonants, practicàvem amb la típica activitat de resseguir les lletres dels nostres noms. Recordo també el fet que al començament escrivia només amb lletres majúscules (suposo que així ens van ensenyar). Algunes de les activitats que realitzàvem eren: escriure els números que apareixien amb símbols però amb lletres, escriure al costat d’uns quadres pintats de diferents colors, el nom de cada color...Els dictats, per suposat, hi dominaven gran part de les classes de llengua.

En definitiva, penso que vaig aprendre a escriure amb activitats i mètodes tradicionals, res innovadors. Per tant podria dir que sí, que m’han servit per aprendre a escriure, però potser ho podria haver aprés de igual manera (o fins i tot de manera més motivadora i interessant) a partir d’unes altres activitats que no fossin tant repetitives a les de sempre.

Avui dia puc dir que em sento una escriptora competent en el català i el castellà, i també força competent en l’anglès. Jo no penso que aprendre a la vegada altres idiomes dificulti l’aprenentatge de l’escriptura, únicament pot alentir aquest procés, ja que, per exemple, en el català i el castellà hi trobem bastants semblances a l’hora d’escriure certes paraules, però amb l’anglès si que hi trobem molta diferència i això pot provocar confusions en algunes alumnes. Però el saber no ocupa lloc, i si des de tant petits comencem a aprendre a escriure i aprenem una segona llengua és per alguna cosa, i és per què es pot i a més és positiu. Personalment, em sento feliç d’haver estudiat en el meu cas tres llengües des de ben petita (català, castellà i anglès), doncs gràcies a aquest fet he aconseguit amb 18 anys el títol d’anglès First Certificate i puc mantenir conversacions orals i escrites en tres idiomes diferents. Potser si no hagués estudiat anglès alhora que les altres llengües el procés d’escriptura m’hagués resultat més senzill, però l’esforç al cap del temps ha valgut la pena.
Des del meu punt de vista, l'escriptura sempre s'ha abordat a l'escola amb el "modelatge", és a ir, el professor davant la pissarra escriu lletres majúscules i minúscules i els alumnes les copien, i repetint aquest procés al final aprenen. Avui dia, penso que la base per dur a terme un bon aprenentatge de qualsevol cosa és captar la curiositat dels alumnes per allò que s'ha d'aprendre, motivant-los. Una bona activitat que personalment portaria a terme seria comparar la manera d'escriure amb la manera de parlar; és a dir, fer-los entendre que quan parlem, hem de fer parades per a respirar i no ofegar-nos, i que de la mateixa manera passa quan escrivim, però a l'escripura aquestes parades es fan amb comes i punts. També seria una bona idea analitzar textos breus i senzills sobre temes que els hi agradin, per poder veure com és que hi ha paraules que comencen en majúscules (noms de persona, ciutats...). Des de la meva opinió qualsevol activitat que desperti la seva curiositat serà adequada. 

A la imatge, la meva germana Iona, qui em fa recordar la meva
infantesa escolar i personal i amb qui puc "fer de mestre" cada dia.